Fins als nassos…

Estic fins als nassos, si, fins als nassos de que em prenguin per tonta (a mí i a tots, clar), de que em plorin i em diguin que la sanitat i l’educació són molt cares i insostenibles, que ens vulguin fer creure que realment ho són… estic fins als nassos de que en aquest país estiguem tornant enrere com les tortugues i que, a més, no facem res per evitar-ho.

Facem una miqueta d’història… fa uns mesos es presenten els Pressupostos Generals de l’Estat (va ser la primera vegada en els meus quasi 30 anys de vida que vaig veure sencera i en directe la roda de premsa per presentar els dixosos pressupostos) amb unes retallades a nivell de serveis socials que fan por. 10.000M€ retallen finalment a sanitat i educació dient per activa i per passiva que no hi ha doblers. Fins aquí un hi pot estar d’acord o no, però com que el nostre govern té majoria absoluta sembla que pot fer el que li doni la real gana. Així que a aguantar, que a cada dia que passa en queden menys per les properes eleccions (de vegades és l’unic argument que m’anima). Ara, quan diuen, just un parell de setmanes després que han d’injectar gairebé 10.000M€ a Bankia, en què pensen? o més ben dit, aquesta gent que es creu que som idiotes o que? hi ha o no hi ha doblers? Per que aquesta «injecció» equival als doblers que han retallat en sanitat i educació. Ah no! Espereu! Que just un parell de dies més tard una encén la televisió i s’entera de que no són 10.000M€, sinó 29.500M€… Ole tu! I d’on sortirà tot això? De vendre deute públic? Pot ser… però això només ens condemna a més deute.

I clar, per calmar als mercats (que no als cituadans), avui va i el «marioneta» del nostre president, el Sr. Rajoy, fa una roda de premsa per a explicar que faran, com, quan i de quina manera ens afectarà als espanyols… Ah! No! Que només a explicat que han pres la intervenció de salvar a Bankia però no han dit ni com, ni quan. Vaja! Una altra vegada que es podria haver quedat callat. El resultat ha sigut que la prima de risc ha tornat a pujar. Clar! Jo m’he enfilat per les pareds, com no pujarà una prima de risc que no fa més que pujar i pujar des de que ens governa el PP?

Per altra part, vos heu fixat en el llenguatge no verbal del Sr. Rajoy? No? Ido quasi millor. Suava, no aturava de moure les mans, les respostes a les seves preguntes eren poc clares, molt imprecises. Amb això demostra que no té ni punyetera idea de què han de fer. Està tan assustat com ho podem estar nosaltres i el que és més trist. Ens pretén enganar. Jo no dic que no pugui tenir por, és humà (o no…) però com a Cap d’Estat ha de ser un líder i ell no ho és, no ho ha estat mai i no ho serà mai.

Després podríem parlar del Sr.Divar, el president del Consejo General del Poder Judicial, que es gasta diners i diners públics en vacances de luxe, i al qual sembla que encara li hem d’agaraïr que no hagi sortit del país. El curiós del cas és que, aquest senyor, és la major autoritat en la justicia del nostre país. I, en lloc de dimitir com faria qualsevol mortal que l’ha cagada i l’han caçat, no, ell pretèn que dimiteixi qui l’ha denunciat! I a sobre, altres membres del Consell estan a favor seu… què voleu que vos digui, aquest país una autèntica estafa.

Una duu estudiant gairebé tota la seva vida per tenir un treball digne. Ha pensat que tenia la sort de viure a un país lliure, amb uns drets i uns deures. Un país on es respectaven les cultures que el formen (i quan dic cultures, evidenment, faig referència a les llengües). Un país on els governants es preocupaven pel benestar dels seus ciutadans. Un país just, amb un sistema judicial amb errors però de qualitat. Una educació i una sanitat universals, gratuïtes i també de qualitat. Ara, amb quasi 30 anys m’adono que això no és així.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *