Menorca… 7 mesos per recordar!

El que semnblava molt llunyà està a punt d’acabar. Dia 27 de juny és el meu darrer dia de feina a l’escola. Hauran passat 7 mesos des d’aquella cridada de la Consellería on m’oferien una plaça de PT. [En realitat era una plaça d’AL però com que no n’hi havia per Menorca a la llista, han anat cridant a PT. Per jo millor, ja que sí tenc la titulació, però no vaig poder aportar-la a llista a la convocatòria anterior.]

Record perfectament la cridada. Era divendres 11 de novembre, devers les 14:30. Just acabava de tenir una conversa amb ma mare sobre les places i la meva angoixa. Duia 6 setmanes essent la primera PT per Menorca i la llista no es movia. Estava convençuda de que si no em cridaven abans de Nadal, ja no em cridarien. Fins i tot em replantejava el futur, deixant la docència per a més endavant. O directament, abandonar-la. Però tu, quan menys t’ho esperes… Record que quan paralava amb la dona de Conselleria em tremolava tot i que quan vaig penjar em vaig posar a plorar com una magdalena! Mon pare i ma mare no entenien ben bé que era el que passava! Quan em vaig calmar un poc, vaig cridar en Martí (que justo era el seu Sant) i li vaig donar la notícia. Tampoc s’ho podia creure… Després va venir el moment d’organitzar el trasllat. Barco, maletes, on dormir… Per sort, un bon amic de Maò, em vam oferir casa seva per passar els primers dies mentre trobava pis. Amb tot llest, vaig partir cap a Menorca amb un sentiment una mica estrany, no sabia ben bé que passaria, que em trobaria, si m’agradaria l’escola, els companys…

Tots els meus dubtes van quedar aclarits el primer dia de feina. Era el meu aniversari, dia 14 de novembre, i em vaig presentar a l’escola a les 8 en punt, després de quasi no dormir pels nirvis acumulats. Na Carme, la directora, no espera substitut i quan em va veure es va endur una bona sorpresa. En aquell moment em va mostrar el centre, em va donar el meu horari i… au! a fer feina! He de dir que enganxar-me al ritme del centre em va costar una mica. Especialment per què vaig haver d’avaluar als alumnes quan bàsicament no els coneixia.

Set mesos després, crec que puc dir que estic completament integrada a l’escola. Els fiets i fietes ja em coneixen, els mestres també i estic encantada amb la feina. Com tot, hi ha coses que es poden millorar però no és moment per a comentar-ho. El record que em queda és bó i crec que el proper any anyoraré tot això.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *