Va per tu, Toni!

Record perfectament aquell estiu de fa tres anys. Era finals de juliol, feia calor i tu et queixaves que tenies fred. De cop i volta vas deixar de venir, estaves malalt. Al principi no es sabia el que tenies però amb el temps, es va confirmar. Tenies leucèmia, la maleïda leucèmia.

Durant molt de temps ningú va usar el teu material. Sempre deia, «això és la vela de’n Toni» o «aquests timons són els de’n Toni, cuidau-los». Tenia l’esperança que tard o prest tornaries amb nosaltres, però les notícies no arribaven. L’alegria va ser majúscula quan et vaig veure al club el passat mes de març. Vaig pensar que aviat tornaries a agafar un timó i a sentir el vent i la sal.

Ahir, malauradament, em van donar la notícia. Ja no ets amb nosaltres, ja no et tornarem sentir riure, ni cap dels teus comentaris ingeniosos… però tu te’n dus una part de cadascun de nosaltres. La teva emprenta és impossible d’esborrar.

Què injusta és la vida. Siguis on siguis, descansa en pau.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *