El temps passa i no ens adonam. Avui podem dir que fa un mes que vaig arribar (per segona vegada) a Menorca per fer feina de mestra. Un mes que ha passat literalment volant i, no ho veurem, i ja haurà passat el segon.
He de dir que aquest primer mes a l’IES ha sigut força entretingut. Com sol passar, soc «el darrer mot del credo». El meu horari canvia quasi cada setmana i, aconseguir un foradet per avaluar als alumnes de primer és quasi una odisea. Per tant, acabar de quadrar l’horari definitiu i el nombre d’alumnes amb els que treballar… també. Però vaja, no em puc queixar massa tampoc.
El més divertit de tot és que a l’institut hi he trobat gent que feia molt temps que no veia i que ni sabia que feien feina de professors. Gent que coneixia dels meus anterior viatges a Menorca. És agradable, ja et fan sentir a gust. Tot no és novetat.
I bé, per a que vegeu com soc el darrer mot del credo de l’IES… avui, un mes després de començar a fer feina, m’han donat les claus de l’institut!!