Com sempre hem passa, quan començo una activitat amb un alumne, se me n’ocorren algunes de més divertides. I aquesta entrada n’és un exemple.
Un dels aspectes bàsics a treballar durant una sessió de suport en audició i llenguatge són les pràxies facials, labials i linguals. Són un aspecte bàsic de la parla i, per tant, un dels aspectes que haurem de treballar amb aquells alumnes que presenten dislàlies o dificultats de l’articulació.
El curs passat em vaig preparar unes cartes amb diferents dibuixos d’infants que feien les pràxies que volia treballar amb els alumnes. Les vaig trobar per internet però les faig pintar i fer més atractives. Els hi vaig treure molt de profit. I aquest curs sembla que també, però de manera diferent.
Un dels casos amb els que treballo aquest curs, n’O, degut a les seves característiques personals, és com un nin gran, així que he de cercar formes de treballar que li cridin l’atenció però que a la vegada tampoc siguin massa infantils. L’altre dia, mentre treballavem les pràxies, vaig veure com n’O s’avorria. I vam començar un joc: fer un memo de pràxies!
Per sort, tenc dos jocs de cartess. Sols he de seleccionar aquelles pràxies que vull treballar Intento seleccionar aquelles que més li costen amb algunes amb menys dificultat. N’O s’ho passa pipa i jo… bé jo aprofito per fer una mica el ganso.
Les normes les posa cadascú. Nosaltres, jugam a veure qui és capaç de trobar més parelles i a veure que troba la parella més aviat. A més, per guanyar la parella, és necessari realitzar la pràxia correctament. A més del dibuix, jo faig de model per a que sigui més fàcil per a ell.