Per deixar una mica de banda tot el tema de la vaga, avui vos presentaré una experiència personal que crec que val la pena compartir.
Com sabeu, enguany estic fent feina a l’EAP de Ciutadella, una experiència completament diferent a les que he viscut fins ara i que em permet conèixer tots els camps en els que una mestra AL pot treballar en el món educatiu. Treballar amb infants petits (de 0 a 6 anys) és dur però molt enriquidor i també molt divertit. Al mateix temps, és un tant complicat i has de saber adaptar-te a ells per a que les sessions siguin profitoses. El treball coordinat amb la tutora del grup és fonamental.
Un dels centres als que vaig a fer feina és EI Xipell. Un centre gran, amb recursos i amb dues línies a segon cicle (de 3 a 6). És, per tant, un centre relativament gran. La meva aula de referència és la dels lliris, una aula de P4, on hi ha un alumne amb greus dificultats del llenguatge. Com a membre de l’EAP, la meva tasca fonamental és donar suport a aquest alumne i a la seva tutora. No obstant el treball amb na Núria, la tutora, és realment una passada. La comunicació és fluida, dedicim entre les dues que fer a l’aula, quines activitats es fan en petit grup, quines en gran grup… sempre amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de l’alumne amb més dificultats del llenguatge, però també amb una visió de grup. És a dir, el suport es dirigeix a tot el grup classe i no sols al grup d’alumnes amb dificultats del llenguatge. És cert que feim activitats en petit grup fora de l’aula, però aquestes activitats són per tots els alumnes i no sols per als, parlant clar i malament, «diagnosticats». I això és no és més que una manera d’entendre l’educació des d’una perspectiva inclusiva.
Així que, si nosaltres podem treballar des d’aquesta perspectiva és que tot és possible, si vols. 🙂